Goethe y la deuda griega: Weimar 1803-2011

El Prof. Antonio Marí (UPF) ha publicat al Suplement cultural de La Vanguardia (30.11.2011) una interessant reflexió sobre la influència de la cultura hel·lènica en la formació de la moderna Alemanya arran de la pintura de Otto Knille Weimar 1803, on apareixen les figures intel·lectuals alemanyes més prestigioses de l’època atretes pel mecenatge de la ciutat, en què van morir i estan enterrats Schiller i Goethe, les dues figures més representatives de la literatura alemanya de tots els temps.

Si llegim l’article del Prof. Marí, podrem entendre el significat d’aquest quadre per a la cultura literària alemanya sota la figura d’Homer. Llàstima que els ideals romàntics i neoclàssics hagin deixat pas al pragmatisme i a les especulacions financeres. No diem més.

Article de La Vanguardia: Goethe y la deuda griega: Weimar 1803-2011.

La primera classe de llatí de Churchill

Avui fa 137 anys que va néixer Winston Churchill, primer ministre de la Gran Bretanya durant la Segona Guerra Mundial, per aquest motiu volem, a través de les seves memòries que li van merèixer un premi Nobel de Literatura el 1953, reviure el record que ens fa de la seva primera classe de llatí. Una escola de finals del segle XIX que res té a veure amb la disciplina que ara hi ha a les nostres aules.

View this document on Scribd

Els treballs d’Hèrcules als segells

El petit principat de Mònaco, —aquest petit estat del sud de França on la noblesa celebra les seves festes alienes a tota mena de crisis i comuns mals de cap—, va fer als anys 80 una tirada de segells commemoratius de la Creu Roja monegasca dedicats als dotze treballs d’Hèrcules o Heracles.

Us proposem una activitat per fer a l’aula: es tracta de classificar per ordre els dotze treballs de Hèrcules i distingir-los en cada un dels segells, enumerant els trets que han portat a l’alumne a la seva identificació.

http://280slides.com/Viewer/?user=123834&name=treballs%20Hercules

In memoriam Montserrat Figueras

Ahir va morir la soprano Montserrat Figueras (La Vanguardia, 23. 11. 2011), esposa del més internacional dels igualadins, Jordi Savall, que juntament amb el seu marit era un referent en la música antiga: medieval, renaixentista i barroca.

Aquí us posem un video del Iudicii Signum cantat en llatí amb subtítols i interpretat per la desaparescuda soprano.

Iter subterraneum

No podia faltar en un bloc dedicat als camins, un altre camí però en aquest cas, soterrani: el Nicolai Klimii iter subterraneum, en la seva traducció catalana. No direm més perquè estem a l’espera de poder llegir-lo aviat.

L’Editorial Adesiara recentment ha publicat la primera traducció al català (a partir de l’original llatí) de la novel·la de Ludvig Holberg Viatge a sota terra de Niels Klim. El seu traductor, Vicenç Reglà diu al respecte: “M’ho he passat molt bé traduint-la per totes les referències al món clàssic en situacions hilarants. Realment us recomano la seva lectura. Els clàssics i les clàssiques la gaudiran”.

Nota de  premsa de l’editorial:

Com un altre Lil·liput, el món subterrani és fascinant, perquè sota terra hi ha tot un planeta
curull de civilitzacions. Des del principat de Potu, una utopia de la societat igualitària i racional, habitat per arbres parlants —un clar referent dels ents que poblen la Terra Mitjana de Tolkien—, fins al país de Quama, on viuen homes salvatges, el viatge increïble de Niels Klim i les seves peripècies espaterrants ens ofereixen a mesura que avança la novel·la, amb una mirada aguda i sarcàstica, les atzagaiades més contundents que s’han llançat mai contra el funcionament de les societats «avançades».

Ludvig Holberg (Bergen, 1684 – Copenhaguen, 1754) és considerat el primer gran autor nòrdic de l’era moderna. Insigne humanista i escriptor polifacètic, la seva vasta producció abraçà gairebé tots els camps del saber, des d’assaigs sobre història i filosofia fins a comèdies i poemes. Malgrat tot, va ser El viatge a sota terra de Niels Klim l’obra que li donà fama internacional. Juntament amb Els viatges de Gulliver de Swift i L’altre món de Cyrano de Bergerac (Adesiara, 2009), aquesta novel·la —que, traduïda de l’original llatí, ara presentem per primera vegada en català— posà els fonaments de la narrativa satírica europea.

Si, per contra, sou dels que gaudiu més amb les versions originals podeu llegir una edició sobre l’original llatí publicada a Copenhaguen el 1866.

Podeu clicar per obrir el bloc del  Ramon Torné Teixidó on comenta la traducció catalana de Vicenç Reglà.

Respecte a una primera traducció al castellà, podeu veure Rábago Alonso, Elena: Recensió a HOLBERG: Viaje al mundo subterráneo. Barcelona, Abraxas, 2002, 189 pp., a “Revista de Educación”, núm 335 (2004), pp. 515-517

Delenda est Carthago a la publicitat

La famosa sentència de Cató el Vell recollida per Plutarc a Vida de Cató, 27:

Ceterum censeo, Carthaginem esse delendam

(Considero que Cartago ha de ser destruïda)

ha estat transformada en un divertit spot de la televisió alemanya, ja una mica antic, per anunciar una guia per als amants del cinema -el lema de la qual és: “Sie lieben Filme?” (Estimen el cinema?)- sota l’esperpèntica escridassada d’un ciclista a un ramat d’ovelles que li obstaculitzen el pas i que lògicament no entenen res. En alemany podem escoltar: “Bürger Roms, eins sag’ ich euch, Karthago muss zerstört werden! Noch heute wird unsere Flotte in See stechen!” (Ciutadans de Roma, us dic una cosa, Cartago ha de ser destruïda! Avui mateix la nostra flota es farà a la mar!). Esperem que els professors no haguem d’arribar a aquests extrems!

Euromites i la política

Avui dia d’eleccions a l’estat, volem dedicar un post al món de la política sota referents mítics, i en la línia d’anteriors posts relacionats amb la crisi de l’euro us posem novament una presentació on veureu alguns coneguts de la política europea, perquè hi gaudiu. Bones eleccions i sort als polítics que la necessiten!

El mite d’Europa i l’euro

Continuem amb la sèrie iniciada a l’anterior post al voltant de l’euro i les vinyetes humorístiques que la crisi de l’euro ha generat a la premsa internacional. Ara recopilem unes vinyetes més on el mite del rapte d’Europa per Zeus transformat en toro ha estat emprat per fer acudits sobre la crisi econòmica. Tot i que el tema és seriós, no podem obviar la teràpia de l’humor.

I Grècia va inventar Euro-pa

És curiós però les dues grans ciutats que són els bressols de la cultura clàssica, de les grans civilitzacions antigues: Roma i Atenes -Itàlia i Grècia- travessen no un dels seus més gloriosos passatges de la història. I és que tot i que no és cosa com per prendre-se-la a riure, aquí us posem unes vinyetes còmiques sobre la crisi de l’euro a Grècia amb gràcia on es barregen les grans contribucions dels grecs al món: la mitologia i l’art, i potser l’encís de la ruïna.

Vide cor meum

Els camins de Roma també pretenen ser uns camins literaris, musicals i cinematogràfics, perquè el cinema és una de les nostres aficions com bé ho poden confirmar els nostres alumnes.

I en aquesta breu ària titolada Vide cor meum (“Mira el meu cor”), composta per Patrick Cassidy, que va ser composta expressament i va formar part de la banda sonora de la pel·lícula Hannibal (2001) del director Ridley Scott, i que posteriorment també va ser utilitzada per ambientar l’enterrament del rei Balduí IV de Jerusalem al film El Regne del Cel (2005) del mateix director, es conjuguen les nostres tres grans aficions: cinema, música i literatura. Aquest video correspon a una seqüència de la pel·lícula Hannibal, en què l’inspector Pazzi darrere de la pista del Dr. Hannibal Lecter coincideixen a una òpera a l’aire lliure a Florència on escolten l’ària Vide cor meum. Els cantants són Danielle de Niese i Bruno Lazzaretti, que interpreten a Beatriu i Dante.

Ja hem parlat del cinema i de la música, però ens queda la literatura. Perquè la lletra (en llatí i italià) d’aquesta ària està inspirada en el capítol 3 de la Vita Nuova de Dante Alighieri:

Chorus: E pensando di lei
Mi sopragiunse uno soave sonno
Ego dominus tuus
Vide cor tuum
E d’esto core ardendo
Cor tuum
(Chorus: Lei paventosa)
Umilmente pascea.
Appreso gir lo ne vedea piangendo.
La letizia si convertia
In amarissimo pianto
Io sono in pace
Cor meum
Io sono in pace
Vide cor meum

A la pàgina 15 del navegador del text trobareu el capítol 3 de la Vita Nuova de Dante Alighieri a la traducció catalana feta l’any 1903 per Manuel de Montoliu. En aquest capítol apareix en somnis una visió, que el poeta desconeix, i que es tracta de l’Amor, que li diu en llatí: ego dominus tuus (“sóc el teu amo”), i que li anima a veure el seu cor (vide cor tuum), és a dir, a mostrar l’amor vers Beatriu que no s’atreveix a manifestar, i la desaparició d’aquesta visió li provoca una posterior angoixa, ja que sense saber-ho és una premonició de la mort de la seva estimada Beatriu. Si a algú li interessa la història té el text a la seva disposició aquí sota.

View this document on Scribd