Doncs, llegint articles al diari sobre temes de física, n’he trobat un al diari El País, on un investigador del CSIC comentant la manca d’interès d’aquest país pels aspectes científics (si ja es queixen ells, que hem de dir nosaltres els classicistes!), parafraseja Sant Agustí i Virgili amb citacions en llatí, a més d’esmentar algunes expressions llatines.

]]> http://elscaminsderoma.wordpress.com/2011/12/15/entre-democrito-de-abdera-y-peter-higgs/feed/ 0 josemariacozar http://elscaminsderoma.wordpress.com/2011/12/14/etica-amb-referents-homerics/ http://elscaminsderoma.wordpress.com/2011/12/14/etica-amb-referents-homerics/#comments Wed, 14 Dec 2011 14:29:34 +0000 J. M. Cózar http://elscaminsderoma.wordpress.com/?p=807 Continua llegint →]]> Els meus alumnes d’ètica de 4t, que han de patir amb enteresa d’ànim les contínues pel·lícules de contingut cívic, moral, ètic amb final moltes vegades dramàtic, per tal de fer-los comprendre els grans reptes de la seva futura vida com a ciutadans, ja coneixen algunes d’aquestes pel·lícules i mai no s’han adormit. Doncs bé, he triat aquests tres films perquè en tots tres apareix esmentada la figura d’Homer i la seva obra (casualitat?, potser), justament en totes tres en el moment d’introducció a la relació interpersonal. La figura d’Homer sempre ha estat un referent en el món de la literatura, l’art, el cinema, però aquesta vegada els directors de cinema també el fan servir com a esquer de la relació futura entre protagonistes.

(Una observació: els videos que he pujat al youtube estan baixos de volum, haureu de pujar el volum)

• El primer d’aquests és The Freedom Writers Diary que a Espanya va ser traduïda com Diarios de la calle, en què una novata i il·lusionada professora se les haurà de veure amb una classe on entrar posaria la pell de gallina, però ella tota sola aconseguirà el seu objectiu de convertir-los en uns homes i dones de profit. Amb aquesta pel·lícula treballem els valors de la integració d’éssers marginats en el si de la societat a través de l’educació i l’escola.

• El segon és El Lector on un adolescent i fogós jove es relacionarà amb una misteriosa dona de passat esgarrifós molt més gran i experimentada que ell amb la qual viurà una breu i apassionada història d’amor, la qual comença amb la lectura d’unes obres clàssiques entre les que es troba l’Odissea d’Homer. Aquest film planteja el problema de la responsabilitat i culpabilitat d’un poble pels actes del seu passat.

• La tercera d’aquestes pel·lícules és Salvador, basat en la vida de Salvador Puig i Antich, l’últim condemnat a mort del règim del general Franco. Aquí la lectura de la Ilíada d’Homer serveix de base per establir una entranyable relació entre el condemnat i el seu carceller. Aquesta pel·lícula és un al·legat contra la pena de mort amb les dramàtiques escenes del seu final.

Jo vaig tenir referència per primera vegada d’aquesta autora en una xerrada que va fer farà temps l’antic inspector i catedràtic de grec, Enric Roquet, i vaig començar a llegir la seva obra més important Cassandra (1984), on es narren les vicissituds de la filla de Príam, com a còmplice i dissident del seu poble al igual que Christa Wolf, per evitar la guerra contra els grecs en una recreada història de la Guerra de Troia que pot considerar-se una expressió de l’experiència de l’escriptora sota el comunisme i la guerra freda, en un clar paral·lelisme entre l’autora i el mític personatge troià, i amb la seva posterior marginació en el si de l’Alemanya Oriental.

Si llegim l’article del Prof. Marí, podrem entendre el significat d’aquest quadre per a la cultura literària alemanya sota la figura d’Homer. Llàstima que els ideals romàntics i neoclàssics hagin deixat pas al pragmatisme i a les especulacions financeres. No diem més.

Article de La Vanguardia: Goethe y la deuda griega: Weimar 1803-2011.

Us proposem una activitat per fer a l’aula: es tracta de classificar per ordre els dotze treballs de Hèrcules i distingir-los en cada un dels segells, enumerant els trets que han portat a l’alumne a la seva identificació.

http://280slides.com/Viewer/?user=123834&name=treballs%20Hercules

Aquí us posem un video del Iudicii Signum cantat en llatí amb subtítols i interpretat per la desaparescuda soprano.

L’Editorial Adesiara recentment ha publicat la primera traducció al català (a partir de l’original llatí) de la novel·la de Ludvig Holberg Viatge a sota terra de Niels Klim. El seu traductor, Vicenç Reglà diu al respecte: “M’ho he passat molt bé traduint-la per totes les referències al món clàssic en situacions hilarants. Realment us recomano la seva lectura. Els clàssics i les clàssiques la gaudiran”.

Nota de  premsa de l’editorial:

Com un altre Lil·liput, el món subterrani és fascinant, perquè sota terra hi ha tot un planeta
curull de civilitzacions. Des del principat de Potu, una utopia de la societat igualitària i racional, habitat per arbres parlants —un clar referent dels ents que poblen la Terra Mitjana de Tolkien—, fins al país de Quama, on viuen homes salvatges, el viatge increïble de Niels Klim i les seves peripècies espaterrants ens ofereixen a mesura que avança la novel·la, amb una mirada aguda i sarcàstica, les atzagaiades més contundents que s’han llançat mai contra el funcionament de les societats «avançades».

Ludvig Holberg (Bergen, 1684 – Copenhaguen, 1754) és considerat el primer gran autor nòrdic de l’era moderna. Insigne humanista i escriptor polifacètic, la seva vasta producció abraçà gairebé tots els camps del saber, des d’assaigs sobre història i filosofia fins a comèdies i poemes. Malgrat tot, va ser El viatge a sota terra de Niels Klim l’obra que li donà fama internacional. Juntament amb Els viatges de Gulliver de Swift i L’altre món de Cyrano de Bergerac (Adesiara, 2009), aquesta novel·la —que, traduïda de l’original llatí, ara presentem per primera vegada en català— posà els fonaments de la narrativa satírica europea.

Si, per contra, sou dels que gaudiu més amb les versions originals podeu llegir una edició sobre l’original llatí publicada a Copenhaguen el 1866.

Podeu clicar per obrir el bloc del  Ramon Torné Teixidó on comenta la traducció catalana de Vicenç Reglà.

Respecte a una primera traducció al castellà, podeu veure Rábago Alonso, Elena: Recensió a HOLBERG: Viaje al mundo subterráneo. Barcelona, Abraxas, 2002, 189 pp., a “Revista de Educación”, núm 335 (2004), pp. 515-517

Ceterum censeo, Carthaginem esse delendam

(Considero que Cartago ha de ser destruïda)

ha estat transformada en un divertit spot de la televisió alemanya, ja una mica antic, per anunciar una guia per als amants del cinema -el lema de la qual és: “Sie lieben Filme?” (Estimen el cinema?)- sota l’esperpèntica escridassada d’un ciclista a un ramat d’ovelles que li obstaculitzen el pas i que lògicament no entenen res. En alemany podem escoltar: “Bürger Roms, eins sag’ ich euch, Karthago muss zerstört werden! Noch heute wird unsere Flotte in See stechen!” (Ciutadans de Roma, us dic una cosa, Cartago ha de ser destruïda! Avui mateix la nostra flota es farà a la mar!). Esperem que els professors no haguem d’arribar a aquests extrems!

]]> http://elscaminsderoma.wordpress.com/2011/11/22/delenda-est-carthago-a-la-publicitat/feed/ 0 josemariacozar