Canvi d’adreça

Canviem d’adreça, ja que el servei de blocs, que ens presta el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, ens permet oferir una millor cobertura sense algunes inconvenients interrupcions, tot i que la modalitat de wordpress.com o wordpress.org pot disposar previ pagament d’una més alta tecnologia i més eines. Així la nostra nova adreça és http://blocs.xtec.cat/elscaminsderoma/

Entre Demócrito de Abdera y Peter Higgs

Farà poc que se m’ha despertat l’interès per la física, d’ençà que el meu tutorand de treball de recerca interessat en els aspectes filosòfics de la cinematografia partint de Plató s’ha endinsat en els pantanosos terrenys de la física especulativa arran d’una pel·lícula com Les vides possibles de Mr. Nobody, que ja comentarem en alguna entrada d’aquest bloc quan el treball estigui finalitzat.

Doncs, llegint articles al diari sobre temes de física, n’he trobat un al diari El País, on un investigador del CSIC comentant la manca d’interès d’aquest país pels aspectes científics (si ja es queixen ells, que hem de dir nosaltres els classicistes!), parafraseja Sant Agustí i Virgili amb citacions en llatí, a més d’esmentar algunes expressions llatines.

Ètica amb referents homèrics

Els meus alumnes d’ètica de 4t, que han de patir amb enteresa d’ànim les contínues pel·lícules de contingut cívic, moral, ètic amb final moltes vegades dramàtic, per tal de fer-los comprendre els grans reptes de la seva futura vida com a ciutadans, ja coneixen algunes d’aquestes pel·lícules i mai no s’han adormit. Doncs bé, he triat aquests tres films perquè en tots tres apareix esmentada la figura d’Homer i la seva obra (casualitat?, potser), justament en totes tres en el moment d’introducció a la relació interpersonal. La figura d’Homer sempre ha estat un referent en el món de la literatura, l’art, el cinema, però aquesta vegada els directors de cinema també el fan servir com a esquer de la relació futura entre protagonistes.

(Una observació: els videos que he pujat al youtube estan baixos de volum, haureu de pujar el volum)

  • El primer d’aquests és The Freedom Writers Diary que a Espanya va ser traduïda com Diarios de la calle, en què una novata i il·lusionada professora se les haurà de veure amb una classe on entrar posaria la pell de gallina, però ella tota sola aconseguirà el seu objectiu de convertir-los en uns homes i dones de profit. Amb aquesta pel·lícula treballem els valors de la integració d’éssers marginats en el si de la societat a través de l’educació i l’escola.

  • El segon és El Lector on un adolescent i fogós jove es relacionarà amb una misteriosa dona de passat esgarrifós molt més gran i experimentada que ell amb la qual viurà una breu i apassionada història d’amor, la qual comença amb la lectura d’unes obres clàssiques entre les que es troba l’Odissea d’Homer. Aquest film planteja el problema de la responsabilitat i culpabilitat d’un poble pels actes del seu passat.

  • La tercera d’aquestes pel·lícules és Salvador, basat en la vida de Salvador Puig i Antich, l’últim condemnat a mort del règim del general Franco. Aquí la lectura de la Ilíada d’Homer serveix de base per establir una entranyable relació entre el condemnat i el seu carceller. Aquesta pel·lícula és un al·legat contra la pena de mort amb les dramàtiques escenes del seu final.

In memoriam Christa Wolf

Ahir va morir Christa Wolf (La Vanguardia, 2.12.2012 i Frankfurter Allgemeine) a Berlín, una de les més importants novel·listes de la literatura alemanya actual. Va ser una escriptora de l’Alemanya Oriental i membre del Partit Comunista de la RDA (SED) fins al 1989 en què manifestà la seva oposició amb la política del partit.

Jo vaig tenir referència per primera vegada d’aquesta autora en una xerrada que va fer farà temps l’antic inspector i catedràtic de grec, Enric Roquet, i vaig començar a llegir la seva obra més important Cassandra (1984), on es narren les vicissituds de la filla de Príam, com a còmplice i dissident del seu poble al igual que Christa Wolf, per evitar la guerra contra els grecs en una recreada història de la Guerra de Troia que pot considerar-se una expressió de l’experiència de l’escriptora sota el comunisme i la guerra freda, en un clar paral·lelisme entre l’autora i el mític personatge troià, i amb la seva posterior marginació en el si de l’Alemanya Oriental.

Goethe y la deuda griega: Weimar 1803-2011

El Prof. Antonio Marí (UPF) ha publicat al Suplement cultural de La Vanguardia (30.11.2011) una interessant reflexió sobre la influència de la cultura hel·lènica en la formació de la moderna Alemanya arran de la pintura de Otto Knille Weimar 1803, on apareixen les figures intel·lectuals alemanyes més prestigioses de l’època atretes pel mecenatge de la ciutat, en què van morir i estan enterrats Schiller i Goethe, les dues figures més representatives de la literatura alemanya de tots els temps.

Si llegim l’article del Prof. Marí, podrem entendre el significat d’aquest quadre per a la cultura literària alemanya sota la figura d’Homer. Llàstima que els ideals romàntics i neoclàssics hagin deixat pas al pragmatisme i a les especulacions financeres. No diem més.

Article de La Vanguardia: Goethe y la deuda griega: Weimar 1803-2011.

La primera classe de llatí de Churchill

Avui fa 137 anys que va néixer Winston Churchill, primer ministre de la Gran Bretanya durant la Segona Guerra Mundial, per aquest motiu volem, a través de les seves memòries que li van merèixer un premi Nobel de Literatura el 1953, reviure el record que ens fa de la seva primera classe de llatí. Una escola de finals del segle XIX que res té a veure amb la disciplina que ara hi ha a les nostres aules.

Els treballs d’Hèrcules als segells

El petit principat de Mònaco, —aquest petit estat del sud de França on la noblesa celebra les seves festes alienes a tota mena de crisis i comuns mals de cap—, va fer als anys 80 una tirada de segells commemoratius de la Creu Roja monegasca dedicats als dotze treballs d’Hèrcules o Heracles.

Us proposem una activitat per fer a l’aula: es tracta de classificar per ordre els dotze treballs de Hèrcules i distingir-los en cada un dels segells, enumerant els trets que han portat a l’alumne a la seva identificació.

http://280slides.com/Viewer/?user=123834&name=treballs%20Hercules