El món llatí a “Jo confesso” de Jaume Cabré

Aquest cap de setmana he acabat de llegir un llibre que em sembla un exemple de referents culturals pel que fa a la cultura llatina: es tracta de Jo confesso de Jaume Cabré. El llibre podria haver portat el títol en llatí Confiteor en comptes del catalanitzat Jo confesso, ja que al llarg de tota la novel·la aquest verb llatí, juntament amb l’expressió mea culpa o non sum dignus, tot reflectint la culpabilitat i la impossibilitat de perdó, apareix en boca del protagonista cada cop que en el seu relat autobiogràfic se sent culpable i demana perdó pels seus actes els quals considera que han provocat un mal en algú. El protagonista, l’Adrià «els Hadriani és el nom de la família romana que provenia d’Hàdria, a la vora de l’Adriàtic» esdevindria el prototipus de la humanitas «que avui anomenaríem cultura general»

Un dels innumerables personatges de la novel·la formula una pregunta en llatí: De què serveixen les llengües mortes?, a la qual cosa es respon: els homes no habitem un país; habitem una llengua. Per acabar dient que l’única llengua morta que és ben viva és el llatí. Aquest diàleg s’estableix entre paleògrafs restauradors de documents antics. No és gens estrany, doncs, que el llatí com a llengua transmissora de la cultura medieval sigui una eina d’utilitat per a l’estudi del nostre passat, tot i que molts historiadors estiguin mancats d’aquests coneixements lingüístics.

De tòpics literaris apareix el conegut et in Arcadia ego, com el lloc de pau i harmonia lluny dels neguits que afecten la persona, en aquest cas seria l’etapa de joventut lluny dels seus pares al mas de Tona, que quedarà reflectit en el quadre In Arcadia Hadriani de la companya del protagonista.

La situació actual de l’estudi de la llangua llatina queda ben reflectit quan el protagonista, com a professor universitari, recita un conegut poema d’Horaci: Tu ne quaesieris (scire nefas) quem mihi, quem tibi / finem di dederint, Leuconoe, nec Babylonios / temptare numeros. Una alumna li pregunta: I això que vol dir profe? […] El professor respon: Algú ha fet llatí? Algun alumne d’idees estètiques i la seva història ha fet mai un curs de llatí? […] I quan va recordar que no era un somni sinó el record de l’última classe, li van venir ganes de posar-se a plorar.

El llatí serveix per a la comicitat del relat quan un personatge de la novel·la en estat de coma recita mentalment en llatí un passatge de Suetoni referent a la mort de l’emperador Tiberi: morte eius ita laetatus est populus, ut ad primum nuntium discurrrentes pars: «Tiberium in Tiberim!» clamitarent, ja que era l’última lectura que havia fet abans de l’accident que l’havia conduït a aquest estat. Les infermeres li comuniquen al marit que la seva dona parla: en llatí?

El llatí es fa servir en moments de gran dramatisme, així davant de la proximitat de la mort del protagonista un res acompanya el pressentiment de la tragèdia: Domine, labia mea aperies. Et proclamabo laudem tuam. Deus, in auditorium meun intende. Domine, ad adiuvandum me festina.

Per contra, per manifestar la seva alegria per l’acabament de la primera guerra mundial un dels personatges clama: nuntio vobis gaudium magnum.

El protagonista se sent en el final dels seus dies com el filòsof Boeci davant l’espera de la sentència dictada per l’emperador Teodoric.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s