Ètica amb referents homèrics

Els meus alumnes d’ètica de 4t, que han de patir amb enteresa d’ànim les contínues pel·lícules de contingut cívic, moral, ètic amb final moltes vegades dramàtic, per tal de fer-los comprendre els grans reptes de la seva futura vida com a ciutadans, ja coneixen algunes d’aquestes pel·lícules i mai no s’han adormit. Doncs bé, he triat aquests tres films perquè en tots tres apareix esmentada la figura d’Homer i la seva obra (casualitat?, potser), justament en totes tres en el moment d’introducció a la relació interpersonal. La figura d’Homer sempre ha estat un referent en el món de la literatura, l’art, el cinema, però aquesta vegada els directors de cinema també el fan servir com a esquer de la relació futura entre protagonistes.

(Una observació: els videos que he pujat al youtube estan baixos de volum, haureu de pujar el volum)

  • El primer d’aquests és The Freedom Writers Diary que a Espanya va ser traduïda com Diarios de la calle, en què una novata i il·lusionada professora se les haurà de veure amb una classe on entrar posaria la pell de gallina, però ella tota sola aconseguirà el seu objectiu de convertir-los en uns homes i dones de profit. Amb aquesta pel·lícula treballem els valors de la integració d’éssers marginats en el si de la societat a través de l’educació i l’escola.

  • El segon és El Lector on un adolescent i fogós jove es relacionarà amb una misteriosa dona de passat esgarrifós molt més gran i experimentada que ell amb la qual viurà una breu i apassionada història d’amor, la qual comença amb la lectura d’unes obres clàssiques entre les que es troba l’Odissea d’Homer. Aquest film planteja el problema de la responsabilitat i culpabilitat d’un poble pels actes del seu passat.

  • La tercera d’aquestes pel·lícules és Salvador, basat en la vida de Salvador Puig i Antich, l’últim condemnat a mort del règim del general Franco. Aquí la lectura de la Ilíada d’Homer serveix de base per establir una entranyable relació entre el condemnat i el seu carceller. Aquesta pel·lícula és un al·legat contra la pena de mort amb les dramàtiques escenes del seu final.

Anuncis

Vide cor meum

Els camins de Roma també pretenen ser uns camins literaris, musicals i cinematogràfics, perquè el cinema és una de les nostres aficions com bé ho poden confirmar els nostres alumnes.

I en aquesta breu ària titolada Vide cor meum (“Mira el meu cor”), composta per Patrick Cassidy, que va ser composta expressament i va formar part de la banda sonora de la pel·lícula Hannibal (2001) del director Ridley Scott, i que posteriorment també va ser utilitzada per ambientar l’enterrament del rei Balduí IV de Jerusalem al film El Regne del Cel (2005) del mateix director, es conjuguen les nostres tres grans aficions: cinema, música i literatura. Aquest video correspon a una seqüència de la pel·lícula Hannibal, en què l’inspector Pazzi darrere de la pista del Dr. Hannibal Lecter coincideixen a una òpera a l’aire lliure a Florència on escolten l’ària Vide cor meum. Els cantants són Danielle de Niese i Bruno Lazzaretti, que interpreten a Beatriu i Dante.

Ja hem parlat del cinema i de la música, però ens queda la literatura. Perquè la lletra (en llatí i italià) d’aquesta ària està inspirada en el capítol 3 de la Vita Nuova de Dante Alighieri:

Chorus: E pensando di lei
Mi sopragiunse uno soave sonno
Ego dominus tuus
Vide cor tuum
E d’esto core ardendo
Cor tuum
(Chorus: Lei paventosa)
Umilmente pascea.
Appreso gir lo ne vedea piangendo.
La letizia si convertia
In amarissimo pianto
Io sono in pace
Cor meum
Io sono in pace
Vide cor meum

A la pàgina 15 del navegador del text trobareu el capítol 3 de la Vita Nuova de Dante Alighieri a la traducció catalana feta l’any 1903 per Manuel de Montoliu. En aquest capítol apareix en somnis una visió, que el poeta desconeix, i que es tracta de l’Amor, que li diu en llatí: ego dominus tuus (“sóc el teu amo”), i que li anima a veure el seu cor (vide cor tuum), és a dir, a mostrar l’amor vers Beatriu que no s’atreveix a manifestar, i la desaparició d’aquesta visió li provoca una posterior angoixa, ja que sense saber-ho és una premonició de la mort de la seva estimada Beatriu. Si a algú li interessa la història té el text a la seva disposició aquí sota.