In memoriam Christa Wolf

Ahir va morir Christa Wolf (La Vanguardia, 2.12.2012 i Frankfurter Allgemeine) a Berlín, una de les més importants novel·listes de la literatura alemanya actual. Va ser una escriptora de l’Alemanya Oriental i membre del Partit Comunista de la RDA (SED) fins al 1989 en què manifestà la seva oposició amb la política del partit.

Jo vaig tenir referència per primera vegada d’aquesta autora en una xerrada que va fer farà temps l’antic inspector i catedràtic de grec, Enric Roquet, i vaig començar a llegir la seva obra més important Cassandra (1984), on es narren les vicissituds de la filla de Príam, com a còmplice i dissident del seu poble al igual que Christa Wolf, per evitar la guerra contra els grecs en una recreada història de la Guerra de Troia que pot considerar-se una expressió de l’experiència de l’escriptora sota el comunisme i la guerra freda, en un clar paral·lelisme entre l’autora i el mític personatge troià, i amb la seva posterior marginació en el si de l’Alemanya Oriental.

La primera classe de llatí de Churchill

Avui fa 137 anys que va néixer Winston Churchill, primer ministre de la Gran Bretanya durant la Segona Guerra Mundial, per aquest motiu volem, a través de les seves memòries que li van merèixer un premi Nobel de Literatura el 1953, reviure el record que ens fa de la seva primera classe de llatí. Una escola de finals del segle XIX que res té a veure amb la disciplina que ara hi ha a les nostres aules.

Iter subterraneum

No podia faltar en un bloc dedicat als camins, un altre camí però en aquest cas, soterrani: el Nicolai Klimii iter subterraneum, en la seva traducció catalana. No direm més perquè estem a l’espera de poder llegir-lo aviat.

L’Editorial Adesiara recentment ha publicat la primera traducció al català (a partir de l’original llatí) de la novel·la de Ludvig Holberg Viatge a sota terra de Niels Klim. El seu traductor, Vicenç Reglà diu al respecte: “M’ho he passat molt bé traduint-la per totes les referències al món clàssic en situacions hilarants. Realment us recomano la seva lectura. Els clàssics i les clàssiques la gaudiran”.

Nota de  premsa de l’editorial:

Com un altre Lil·liput, el món subterrani és fascinant, perquè sota terra hi ha tot un planeta
curull de civilitzacions. Des del principat de Potu, una utopia de la societat igualitària i racional, habitat per arbres parlants —un clar referent dels ents que poblen la Terra Mitjana de Tolkien—, fins al país de Quama, on viuen homes salvatges, el viatge increïble de Niels Klim i les seves peripècies espaterrants ens ofereixen a mesura que avança la novel·la, amb una mirada aguda i sarcàstica, les atzagaiades més contundents que s’han llançat mai contra el funcionament de les societats «avançades».

Ludvig Holberg (Bergen, 1684 – Copenhaguen, 1754) és considerat el primer gran autor nòrdic de l’era moderna. Insigne humanista i escriptor polifacètic, la seva vasta producció abraçà gairebé tots els camps del saber, des d’assaigs sobre història i filosofia fins a comèdies i poemes. Malgrat tot, va ser El viatge a sota terra de Niels Klim l’obra que li donà fama internacional. Juntament amb Els viatges de Gulliver de Swift i L’altre món de Cyrano de Bergerac (Adesiara, 2009), aquesta novel·la —que, traduïda de l’original llatí, ara presentem per primera vegada en català— posà els fonaments de la narrativa satírica europea.

Si, per contra, sou dels que gaudiu més amb les versions originals podeu llegir una edició sobre l’original llatí publicada a Copenhaguen el 1866.

Podeu clicar per obrir el bloc del  Ramon Torné Teixidó on comenta la traducció catalana de Vicenç Reglà.

Respecte a una primera traducció al castellà, podeu veure Rábago Alonso, Elena: Recensió a HOLBERG: Viaje al mundo subterráneo. Barcelona, Abraxas, 2002, 189 pp., a “Revista de Educación”, núm 335 (2004), pp. 515-517

Una quarta ‘Consolació’ de Sèneca?

El filòsof Sèneca va escriure tres consolacions, però a començaments d’aquest mes ha aparegut a les llibreries alemanyes una quarta consolació sota la ploma de Thorsten Becker, en què el filòsof consola a Neró per la mort de la seva mare, Agripina, assassinada pel seu propi fill. A la novel·la Becker presenta una figura cínica i ambivalent del filòsof romà. No sabem si algun dia arribarà una traducció a les nostres llibreries.

Thorsten Becker: Agrippina. Senecas Trostschrift für den Muttermörder Nero. Arche, Zürich/Hamburg.

El món llatí a “Jo confesso” de Jaume Cabré

Aquest cap de setmana he acabat de llegir un llibre que em sembla un exemple de referents culturals pel que fa a la cultura llatina: es tracta de Jo confesso de Jaume Cabré. El llibre podria haver portat el títol en llatí Confiteor en comptes del catalanitzat Jo confesso, ja que al llarg de tota la novel·la aquest verb llatí, juntament amb l’expressió mea culpa o non sum dignus, tot reflectint la culpabilitat i la impossibilitat de perdó, apareix en boca del protagonista cada cop que en el seu relat autobiogràfic se sent culpable i demana perdó pels seus actes els quals considera que han provocat un mal en algú. continua llegint