Entre Demócrito de Abdera y Peter Higgs

Farà poc que se m’ha despertat l’interès per la física, d’ençà que el meu tutorand de treball de recerca interessat en els aspectes filosòfics de la cinematografia partint de Plató s’ha endinsat en els pantanosos terrenys de la física especulativa arran d’una pel·lícula com Les vides possibles de Mr. Nobody, que ja comentarem en alguna entrada d’aquest bloc quan el treball estigui finalitzat.

Doncs, llegint articles al diari sobre temes de física, n’he trobat un al diari El País, on un investigador del CSIC comentant la manca d’interès d’aquest país pels aspectes científics (si ja es queixen ells, que hem de dir nosaltres els classicistes!), parafraseja Sant Agustí i Virgili amb citacions en llatí, a més d’esmentar algunes expressions llatines.

Anuncis

In memoriam Christa Wolf

Ahir va morir Christa Wolf (La Vanguardia, 2.12.2012 i Frankfurter Allgemeine) a Berlín, una de les més importants novel·listes de la literatura alemanya actual. Va ser una escriptora de l’Alemanya Oriental i membre del Partit Comunista de la RDA (SED) fins al 1989 en què manifestà la seva oposició amb la política del partit.

Jo vaig tenir referència per primera vegada d’aquesta autora en una xerrada que va fer farà temps l’antic inspector i catedràtic de grec, Enric Roquet, i vaig començar a llegir la seva obra més important Cassandra (1984), on es narren les vicissituds de la filla de Príam, com a còmplice i dissident del seu poble al igual que Christa Wolf, per evitar la guerra contra els grecs en una recreada història de la Guerra de Troia que pot considerar-se una expressió de l’experiència de l’escriptora sota el comunisme i la guerra freda, en un clar paral·lelisme entre l’autora i el mític personatge troià, i amb la seva posterior marginació en el si de l’Alemanya Oriental.

Goethe y la deuda griega: Weimar 1803-2011

El Prof. Antonio Marí (UPF) ha publicat al Suplement cultural de La Vanguardia (30.11.2011) una interessant reflexió sobre la influència de la cultura hel·lènica en la formació de la moderna Alemanya arran de la pintura de Otto Knille Weimar 1803, on apareixen les figures intel·lectuals alemanyes més prestigioses de l’època atretes pel mecenatge de la ciutat, en què van morir i estan enterrats Schiller i Goethe, les dues figures més representatives de la literatura alemanya de tots els temps.

Si llegim l’article del Prof. Marí, podrem entendre el significat d’aquest quadre per a la cultura literària alemanya sota la figura d’Homer. Llàstima que els ideals romàntics i neoclàssics hagin deixat pas al pragmatisme i a les especulacions financeres. No diem més.

Article de La Vanguardia: Goethe y la deuda griega: Weimar 1803-2011.

In memoriam Montserrat Figueras

Ahir va morir la soprano Montserrat Figueras (La Vanguardia, 23. 11. 2011), esposa del més internacional dels igualadins, Jordi Savall, que juntament amb el seu marit era un referent en la música antiga: medieval, renaixentista i barroca.

Aquí us posem un video del Iudicii Signum cantat en llatí amb subtítols i interpretat per la desaparescuda soprano.

Projecte Neptú 2012

Alumnes IES Pere Vives al Projecte Neptú 2011

Enguany celebrarem el dia 24 de febrer la 4a edició del Projecte Neptú, que sota iniciativa del Salvador Oliva, professor de clàssiques de l’IES Alexandre de Riquer de Calaf, ha congregat durant els últims tres anys als instituts d’ensenyament secundari de la comarca de l’Anoia, més algun altre convidat, en què es cursa la matèria de llatí. continua llegint

El fil de les clàssiques

Aquest bloc també vol ser un metabloc, és a dir, un bloc on se’n comentin d’altres de temàtica similar, tot i que el nostre és molt modest. I per començar ens agradaria parlar-vos d’ El fil de les clàssiques, el bloc de clàssiques de l’IES Cristòfol Ferrer de Premià de Mar dirigit per la Margalida Capellà.

Qui coneixem la Margalida ens quedaríem curts en lloances tant com a persona com com a professional. I és que aquest bloc creat el 14 de desembre de 2007 és un referent per a tots els professors i amants de la llengua i la cultura clàssica.

Així doncs, no és estrany que rebés el Premi al millor bloc de l’Educació 2008 de Premis Blocs de Catalunya, i des d’ençà els premis i reconeixements no han cessat. I tot això és lògic si pensem en la gran dedicació, professionalitat i passió que la Margalida hi posa en tot allò que fa. Per molts anys, Margalida!