Ètica amb referents homèrics

Els meus alumnes d’ètica de 4t, que han de patir amb enteresa d’ànim les contínues pel·lícules de contingut cívic, moral, ètic amb final moltes vegades dramàtic, per tal de fer-los comprendre els grans reptes de la seva futura vida com a ciutadans, ja coneixen algunes d’aquestes pel·lícules i mai no s’han adormit. Doncs bé, he triat aquests tres films perquè en tots tres apareix esmentada la figura d’Homer i la seva obra (casualitat?, potser), justament en totes tres en el moment d’introducció a la relació interpersonal. La figura d’Homer sempre ha estat un referent en el món de la literatura, l’art, el cinema, però aquesta vegada els directors de cinema també el fan servir com a esquer de la relació futura entre protagonistes.

(Una observació: els videos que he pujat al youtube estan baixos de volum, haureu de pujar el volum)

  • El primer d’aquests és The Freedom Writers Diary que a Espanya va ser traduïda com Diarios de la calle, en què una novata i il·lusionada professora se les haurà de veure amb una classe on entrar posaria la pell de gallina, però ella tota sola aconseguirà el seu objectiu de convertir-los en uns homes i dones de profit. Amb aquesta pel·lícula treballem els valors de la integració d’éssers marginats en el si de la societat a través de l’educació i l’escola.

  • El segon és El Lector on un adolescent i fogós jove es relacionarà amb una misteriosa dona de passat esgarrifós molt més gran i experimentada que ell amb la qual viurà una breu i apassionada història d’amor, la qual comença amb la lectura d’unes obres clàssiques entre les que es troba l’Odissea d’Homer. Aquest film planteja el problema de la responsabilitat i culpabilitat d’un poble pels actes del seu passat.

  • La tercera d’aquestes pel·lícules és Salvador, basat en la vida de Salvador Puig i Antich, l’últim condemnat a mort del règim del general Franco. Aquí la lectura de la Ilíada d’Homer serveix de base per establir una entranyable relació entre el condemnat i el seu carceller. Aquesta pel·lícula és un al·legat contra la pena de mort amb les dramàtiques escenes del seu final.

Anuncis

In memoriam Christa Wolf

Ahir va morir Christa Wolf (La Vanguardia, 2.12.2012 i Frankfurter Allgemeine) a Berlín, una de les més importants novel·listes de la literatura alemanya actual. Va ser una escriptora de l’Alemanya Oriental i membre del Partit Comunista de la RDA (SED) fins al 1989 en què manifestà la seva oposició amb la política del partit.

Jo vaig tenir referència per primera vegada d’aquesta autora en una xerrada que va fer farà temps l’antic inspector i catedràtic de grec, Enric Roquet, i vaig començar a llegir la seva obra més important Cassandra (1984), on es narren les vicissituds de la filla de Príam, com a còmplice i dissident del seu poble al igual que Christa Wolf, per evitar la guerra contra els grecs en una recreada història de la Guerra de Troia que pot considerar-se una expressió de l’experiència de l’escriptora sota el comunisme i la guerra freda, en un clar paral·lelisme entre l’autora i el mític personatge troià, i amb la seva posterior marginació en el si de l’Alemanya Oriental.

El judici de Paris a través de la història de l’art modern

El mite del judici de Paris ha motivat a diferents pintors i escultors al llarg de la història. A partir de la pintura de Rubens al segle XVII s’han originat tot un seguit de representacions pictòriques que han tingut aquest quadre com a model. Vegem unes quantes pintures en aquest powerpoint.

A continuació un video ens interpreta el Judici de Paris de Rubens.