Canviem d’adreça, ja que el servei de blocs, que ens presta el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, ens permet oferir una millor cobertura sense algunes inconvenients interrupcions, tot i que la modalitat de wordpress.com o wordpress.org pot disposar previ pagament d’una més alta tecnologia i més eines. Així la nostra nova adreça és http://blocs.xtec.cat/elscaminsderoma/
Farà poc que se m’ha despertat l’interès per la física, d’ençà que el meu tutorand de treball de recerca interessat en els aspectes filosòfics de la cinematografia partint de Plató s’ha endinsat en els pantanosos terrenys de la física especulativa arran d’una pel·lícula com Les vides possibles de Mr. Nobody, que ja comentarem en alguna entrada d’aquest bloc quan el treball estigui finalitzat.
Doncs, llegint articles al diari sobre temes de física, n’he trobat un al diari El País, on un investigador del CSIC comentant la manca d’interès d’aquest país pels aspectes científics (si ja es queixen ells, que hem de dir nosaltres els classicistes!), parafraseja Sant Agustí i Virgili amb citacions en llatí, a més d’esmentar algunes expressions llatines.
Els meus alumnes d’ètica de 4t, que han de patir amb enteresa d’ànim les contínues pel·lícules de contingut cívic, moral, ètic amb final moltes vegades dramàtic, per tal de fer-los comprendre els grans reptes de la seva futura vida com a ciutadans, ja coneixen algunes d’aquestes pel·lícules i mai no s’han adormit. Doncs bé, he triat aquests tres films perquè en tots tres apareix esmentada la figura d’Homer i la seva obra (casualitat?, potser), justament en totes tres en el moment d’introducció a la relació interpersonal. La figura d’Homer sempre ha estat un referent en el món de la literatura, l’art, el cinema, però aquesta vegada els directors de cinema també el fan servir com a esquer de la relació futura entre protagonistes.
(Una observació: els videos que he pujat al youtube estan baixos de volum, haureu de pujar el volum)
Ahir va morir Christa Wolf (La Vanguardia, 2.12.2012 i Frankfurter Allgemeine) a Berlín, una de les més importants novel·listes de la literatura alemanya actual. Va ser una escriptora de l’Alemanya Oriental i membre del Partit Comunista de la RDA (SED) fins al 1989 en què manifestà la seva oposició amb la política del partit.
Jo vaig tenir referència per primera vegada d’aquesta autora en una xerrada que va fer farà temps l’antic inspector i catedràtic de grec, Enric Roquet, i vaig començar a llegir la seva obra més important Cassandra (1984), on es narren les vicissituds de la filla de Príam, com a còmplice i dissident del seu poble al igual que Christa Wolf, per evitar la guerra contra els grecs en una recreada història de la Guerra de Troia que pot considerar-se una expressió de l’experiència de l’escriptora sota el comunisme i la guerra freda, en un clar paral·lelisme entre l’autora i el mític personatge troià, i amb la seva posterior marginació en el si de l’Alemanya Oriental.
El Prof. Antonio Marí (UPF) ha publicat al Suplement cultural de La Vanguardia (30.11.2011) una interessant reflexió sobre la influència de la cultura hel·lènica en la formació de la moderna Alemanya arran de la pintura de Otto Knille Weimar 1803, on apareixen les figures intel·lectuals alemanyes més prestigioses de l’època atretes pel mecenatge de la ciutat, en què van morir i estan enterrats Schiller i Goethe, les dues figures més representatives de la literatura alemanya de tots els temps.
Si llegim l’article del Prof. Marí, podrem entendre el significat d’aquest quadre per a la cultura literària alemanya sota la figura d’Homer. Llàstima que els ideals romàntics i neoclàssics hagin deixat pas al pragmatisme i a les especulacions financeres. No diem més.
Article de La Vanguardia: Goethe y la deuda griega: Weimar 1803-2011.
Avui fa 137 anys que va néixer Winston Churchill, primer ministre de la Gran Bretanya durant la Segona Guerra Mundial, per aquest motiu volem, a través de les seves memòries que li van merèixer un premi Nobel de Literatura el 1953, reviure el record que ens fa de la seva primera classe de llatí. Una escola de finals del segle XIX que res té a veure amb la disciplina que ara hi ha a les nostres aules.
El petit principat de Mònaco, —aquest petit estat del sud de França on la noblesa celebra les seves festes alienes a tota mena de crisis i comuns mals de cap—, va fer als anys 80 una tirada de segells commemoratius de la Creu Roja monegasca dedicats als dotze treballs d’Hèrcules o Heracles.
Us proposem una activitat per fer a l’aula: es tracta de classificar per ordre els dotze treballs de Hèrcules i distingir-los en cada un dels segells, enumerant els trets que han portat a l’alumne a la seva identificació.
http://280slides.com/Viewer/?user=123834&name=treballs%20Hercules
Ahir va morir la soprano Montserrat Figueras (La Vanguardia, 23. 11. 2011), esposa del més internacional dels igualadins, Jordi Savall, que juntament amb el seu marit era un referent en la música antiga: medieval, renaixentista i barroca.
Aquí us posem un video del Iudicii Signum cantat en llatí amb subtítols i interpretat per la desaparescuda soprano.
No podia falta
r en un bloc dedicat als camins, un altre camí però en aquest cas, soterrani: el Nicolai Klimii iter subterraneum, en la seva traducció catalana. No direm més perquè estem a l’espera de poder llegir-lo aviat.
L’Editorial Adesiara recentment ha publicat la primera traducció al català (a partir de l’original llatí) de la novel·la de Ludvig Holberg Viatge a sota terra de Niels Klim. El seu traductor, Vicenç Reglà diu al respecte: “M’ho he passat molt bé traduint-la per totes les referències al món clàssic en situacions hilarants. Realment us recomano la seva lectura. Els clàssics i les clàssiques la gaudiran”.
Nota de premsa de l’editorial:
Com un altre Lil·liput, el món subterrani és fascinant, perquè sota terra hi ha tot un planeta
curull de civilitzacions. Des del principat de Potu, una utopia de la societat igualitària i racional, habitat per arbres parlants —un clar referent dels ents que poblen la Terra Mitjana de Tolkien—, fins al país de Quama, on viuen homes salvatges, el viatge increïble de Niels Klim i les seves peripècies espaterrants ens ofereixen a mesura que avança la novel·la, amb una mirada aguda i sarcàstica, les atzagaiades més contundents que s’han llançat mai contra el funcionament de les societats «avançades».
Ludvig Holberg (Bergen, 1684 – Copenhaguen, 1754) és considerat el primer gran autor nòrdic de l’era moderna. Insigne humanista i escriptor polifacètic, la seva vasta producció abraçà gairebé tots els camps del saber, des d’assaigs sobre història i filosofia fins a comèdies i poemes. Malgrat tot, va ser El viatge a sota terra de Niels Klim l’obra que li donà fama internacional. Juntament amb Els viatges de Gulliver de Swift i L’altre món de Cyrano de Bergerac (Adesiara, 2009), aquesta novel·la —que, traduïda de l’original llatí, ara presentem per primera vegada en català— posà els fonaments de la narrativa satírica europea.
Si, per contra, sou dels que gaudiu més amb les versions originals podeu llegir una edició sobre l’original llatí publicada a Copenhaguen el 1866.
Podeu clicar per obrir el bloc del Ramon Torné Teixidó on comenta la traducció catalana de Vicenç Reglà.
Respecte a una primera traducció al castellà, podeu veure Rábago Alonso, Elena: Recensió a HOLBERG: Viaje al mundo subterráneo. Barcelona, Abraxas, 2002, 189 pp., a “Revista de Educación”, núm 335 (2004), pp. 515-517
La famosa sentència de Cató el Vell recollida per Plutarc a Vida de Cató, 27:
Ceterum censeo, Carthaginem esse delendam
(Considero que Cartago ha de ser destruïda)
ha estat transformada en un divertit spot de la televisió alemanya, ja una mica antic, per anunciar una guia per als amants del cinema -el lema de la qual és: “Sie lieben Filme?” (Estimen el cinema?)- sota l’esperpèntica escridassada d’un ciclista a un ramat d’ovelles que li obstaculitzen el pas i que lògicament no entenen res. En alemany podem escoltar: “Bürger Roms, eins sag’ ich euch, Karthago muss zerstört werden! Noch heute wird unsere Flotte in See stechen!” (Ciutadans de Roma, us dic una cosa, Cartago ha de ser destruïda! Avui mateix la nostra flota es farà a la mar!). Esperem que els professors no haguem d’arribar a aquests extrems!
Els camins de Roma 